El PSOE plantea una reforma de la Constitución para una España federal

URL

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/29/actualidad/1356814724_523858.html

ley orgánica: Se conoce como ley orgánica  a la ley que se necesita desde el punto de vista constitucional para regular algún aspecto de la vida social. Las leyes orgánicas tienen una competencia diferente a las leyes ordinarias y requieren de algunos requisitos extraordinarios, como la mayoría absoluta a la hora de su aprobación.

BIBLIOGRAFIA : Definición de ley orgánica - Qué es, Significado y Concepto http://definicion.de/ley-organica/#ixzz2GXV4r6iQ

Murcia aprueba las ordenanzas fiscales de cara al próximo año

URL

http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/451110/local+murcia/murcia-aprueba-las-ordenanzas-fiscales-de-cara

Ordenanza: Ordenanza es una disposición o mandato. El término se utiliza para nombrar al tipo de norma jurídica que forma parte de un reglamento y que está subordinada a una ley. La ordenanza es emitida por la autoridad que tiene el poder o la facultad para exigir su cumplimiento.

Definición de ordenanza - Qué es, Significado y Concepto http://definicion.de/ordenanza/#ixzz2GXbyuCMj

Alcaide Alonso Carlos

Jutjat Mercantil 1 de Bilbao declara abusiu el cobrament de ‘comissions per reclamació de posicions deutores’ pels ‘nombres rojos’ en un compte

http://noticias.juridicas.com/juris/verjuris.php?id=186



-Sentència: Una sentència és una resolució judicial que, amb distinció de motius, antecedents de fet i fonaments de dret, posa fi a un procés en primera o segona instància, una vegada conclosa la seua tramitació ordinària, o resol recursos extraordinaris i procediments de revisió per a sentències fermes. La sentència és dictada per un jutge o tribunal i posa fi al litigi (civil, de família, mercantil, laboral, contenciós-administratiu, etc.) o causa penal. La sentència declara o reconeix el dret o raó d'una de les parts, obligant a l'altra a passar per tal declaració i complir-la. En dret penal, la sentència absol o condemna a l'acusat, imposant-li la pena corresponent.

http://www.consumoteca.com/servicios-publicos/justicia/sentencia-judicial



-Clausula abusiva: Article 82. Concepte de clàusules abusives. 
1. Es consideraran clàusules abusives totes aquelles estipulacions no negociades individualment i totes aquelles pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe causen, en perjuí del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que es deriven del contracte. 
2. El fet de que certs elements d'una clàusula o que una clàusula aïllada s'hagen negociat individualment no exclourà l'aplicació de les normes sobre clàusules abusives a la resta del contracte. L'empresari que afirme que una determinada clàusula ha sigut negociada individualment, assumirà la càrrega de la prova.
3. El caràcter abusiu d'una clàusula s'apreciarà tenint en compte la naturalesa dels béns o servicis objecte del contracte i considerant totes les circumstàncies concurrents en el moment de la seua celebració, així com totes les altres clàusula

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rdleg1-2007.l2t2.html


-Llei de Defensa dels Consumidors i Usuaris a Espanya: L'article 51 de la Constitució de 27 de desembre de 1978 (RCL 1978\2836) estableix que els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos. Així mateix promouran la seua informació i educació, fomentaran les seues organitzacions i les sentiran en les qüestions que puguen afectar-los.

Els objectius de la llei es concreten en:
1. Establir, sobre bases fermes i directes, els procediments eficaços per a la defensa dels consumidors i usuaris.
2. Disposar del marc legal adequat per a afavorir un desenvolupament òptim del moviment associatiu en aquest camp.
3. Declarar els principis, criteris, obligacions i drets que configuren la defensa dels consumidors i usuaris i que, en 
l'àmbit de les seues competències, hauran de ser tinguts en compte pels poders públics en les actuacions i desenvolupaments normatius 
futurs en el marc de la doctrina asseguda pel Tribunal Constitucional.

http://www.ctmam.es/ficheros/fichero_2_1.pdf

El TSJ de Madrid reconeix el dret a la prestació per maternitat a un progenitor en un matrimoni homosexual

http://noticias.juridicas.com/juris/verjuris.php?id=187




-Institut Nacional de la Seguretat Social: És una Entitat Gestora de la Seguretat Social, amb personalitat jurídica pròpia, adscrita al Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social a través de la SESS, que te encomanada la gestió i administració dels prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social, a excepció d'aquelles la gestió de la qual estiga atribuïda a l'IMSERSO o servicis competents dels comunitats autònomes, així com el reconeixement del dret a l'assistència sanitària, amb independència que la legislació aplicable tinga naturalesa nacional o internacional.

http://www.seg-social.es/Internet_1/LaSeguridadSocial/Quienessomos/InstitutoNacionalde29413/index.htm



-Llei General de la Seguretat Social: Article 231.1 de la Llei General de la Seguretat Social 1. Són obligacions dels treballadors i dels sol·licitants i beneficiaris de prestacions per desocupació: a) Cotitzar per l'aportació corresponent a la contingència de desocupació. b) Proporcionar la documentació i informació que reglamentàriament es determinen a l'efecte del reconeixement, suspensió, extinció o represa del dret a les prestacions. c) Participar en els treballs de col·laboració social, programes d'ocupació, o en accions de promoció, formació o reconversió professionals, que determine l'Institut Nacional d'Ocupació o les entitats associades dels Serveis Integrats per a l'Ocupació; i acceptar la col·locació adequada que li siga oferida per l'Oficina d'Ocupació o per l'Agència de Col·locació sense finalitats lucratives. d) Renovar la demanda d'ocupació en la forma i dates en què es determine per l'Entitat Gestora en el document de renovació de la demanda; i comparèixer, quan haja sigut previamen

http://www.comfia-seguros.es/art_2311_de_la_ley_general_de_la_seguridad_socia.html



-Prestacions: Les prestacions són un conjunt de mesures que posa en funcionament la Seguretat Social per a preveure, reparar o superar determinades situacions d'infortuni o estats de necessitat concrets, que solen originar una pèrdua d'ingressos o un excés de gastos en les persones que els patixen

http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/PrestacionesPension10935/Accionprotectorapre12778/index.htm

Drogues i legalització

http://www.ambitojuridico.com/BancoConocimiento/N/noti-120604-08(drogas_y_legalizacion)/noti-120604-08(drogas_y_legalizacion).asp?CanV=217&IDobjetose=12553

Substàncies psicotròpiques: Una substància psicotròpica o psicòtrop (del grec psyche, 'mente', i tropein, 'tornar') és un agent químic que actua sobre el sistema nerviós central, la qual cosa porta com a conseqüència canvis temporals en la percepció, ànim, estat de consciència i comportament. Les diferents cultures al llarg de la història han utilitzat substàncies psicotròpiques, amb el propòsit d'alterar deliberadament l'estat de la ment. En l'actualitat, molts psicotròpics són utilitzats en medicina per al tractament de condicions neurològiques o psiquiàtriques (psicofàrmacs) . La desviació d'estes substàncies per a ocupacions recreatives és un fenomen freqüent. Els fàrmacs l'acció terapèutica dels quals afecta principalment un altre sistema o aparell i que només presenten efectes psicoactius secundaris (com els antihistamínics betabloqueantes i algunes hormones) no es consideren psicòtrops. De vegades, s'anomena als psicotròpics psicoactius o psicoac.

http://es.wikipedia.org/wiki/Drogas_psicotr%C3%B3picas

Comité: Un comité és un grup de treball que d'acord amb les lleis o regles d'una organització, institució o entitat tenen establides determinades competències. Un exemple de comité ho constituïxen els comités d'empresa. Es considera Alta Direcció als directius amb càrrec més alt en una organització. El President, els directors generals i els Directors de les distintes àrees o departaments. En les empreses, l'Alta Direcció forma part del Comité Directiu o Comité Executiu que es reunix amb una freqüència determinada i marquen la línia estratègica a seguir per eixa Companyia. En l'organigrama de les empreses, el càrrec més alt és el C.E.O. (sigles de l'anglicisme Chief Executive Officer) que en els països de parla hispana es denomina President.

http://es.wikipedia.org/wiki/Comit%C3%A9

El Tribunal Suprem unifica doctrina: un immigrant en desocupació no perd la prestació a l'estar fins a 90 dies fora d'Espanya

http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Tribunal_Supremo/Noticias_Judiciales/El_Tribunal_Supremo_unifica_doctrina__un_inmigrante_en_paro_no_pierde_la_prestacion_al_estar_hasta_90_dias_fuera_de_Espana

Tribunal suprem: El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional d'Espanya que es troba en la cúspide del Poder Judicial. És el tribunal superior en tots els ordes, excepte allò que s'ha disposat en matèria de garanties constitucionals la responsabilitat dels quals descansa en el Tribunal Constitucional, alié al Poder Judicial. La seu del Tribunal Suprem es troba a Madrid, en la Plaça de la Vila de París, ocupant dependències del que va ser el Palau i convent de les Saleses Reals, fundat per la reina Bárbara de Bragança en el segle XVIII.

http://es.wikipedia.org/wiki/Tribunal_Supremo_de_Espa%C3%B1a

Desocupació: Desocupació en el mercat de treball, fa referència a la situació del treballador que no té ocupació i, per tant, de salari. Per extensió és la part de la població que estant en edat, condicions i disposició de treballar -població activa- no té un lloc de treball. Per a referir-se al número de parats de la població s'utilitza la taxa de desocupació per país o un altre territori. La situació contrària a la desocupació és la plena ocupació. A més de la població activa, en la que s'inclou tant als que estan treballant com al conjunt dels parats o desocupats d'un país, la societats compten amb una població inactiva composta per aquells membres de la població que no estan en disposició de treballar, siga per estudis, edat -xiquets i població anciana o jubilada-, malaltia o qualsevol altra causa legalment establida.

http://es.wikipedia.org/wiki/Desempleo

Prestació mantinguda: En els supòsits de l'eixida a l'estranger per temps no superior a 15 dies naturals per una sola vegada. 

Prestació suspesa: En els supòsits de trasllat de residència a l'estranger per a la busca o realització de treball, perfeccionament professional o cooperació internacional, sempre que siga per un període inferior a dotze mesos. 

Prestació extingida: En els supòsits d'eixida a l'estranger per temps superior a 15 dies, no compresos en la prestació suspesa.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6231703&links=&optimize=20120116&publicinterface=true

Procurador demana declarar constitucionals normes del Codi de Procediment Penal.

http://www.ambitojuridico.com/BancoConocimiento/N/noti-121228-13_(procurador_pide_declarar_constitucionales_normas_del_codigo_de_procedimiento_penal)/noti-121228-13_(procurador_pide_declarar_constitucionales_normas_del_codigo_de_procedimiento_penal).asp?Miga=1&IDobjetose=14092&CodSeccion=40

Procurador: Representant processal la presència del qual és necessària per a comparéixer en juí. Este s'encarrega de controlar i tramitar tots els documents, antecedentes... que tinguen a veure amb l'assumpte, mantenint sempre el client i a l'advocat al corrent del mateix. El relatiu a la matèria d'estrangeria es tramita per un procediment (cride's abreviat) on la intervenció del procurador no resulta obligatòria.
 
http://www.conpapeles.com/termino-Procurador_79.php

Acció d'inconstitucionalitat: L'acció d'inconstitucionalitat o recurs d'inconstitucionalitat és una ferramenta jurídica a través de la qual, es pretén la declaració d'inconstitucionalitat d'una norma, al·legant que atenta contra la llei fonamental d'un Estat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Recurso_de_inconstitucionalidad

Legislador:Un legislador és una persona o un òrgan del qual emanen les lleis. Dependrà de la constitució de cada estat l'assignació del poder legislatiu a un o altre òrgan o persona. Poden ser legisladors més d'una persona o òrgan al mateix temps, compartint la dita labor. En eixe cas, serà necessari que d'alguna forma s'establisca la competència o jerarquia per mitjà de la qual es regixen ambdós òrgans, a fi d'evitar enfrontaments en el cas de decisions contraposades.

http://es.wikipedia.org/wiki/Legislador

Presumpció d'innocència: del llatí praesumptio, presumpció és l'acció i efecte de presumir. Este verb sol utilitzar-se en referència a sospitar o conjecturar quelcom per tindre senyals o indicis per a això, encara que també té altres usos. Dita d'una persona, presumir és tindre un elevat concepte de si mateixa. En el dret, sol entendre's per presumpció al reconeixement legal d'un determinat acte o fet mentres no es demostre el contrari. Açò vol dir que un esdeveniment s'entén provat per l'existència de pressupostos per a això. Per a anul·lar la presumpció, és necessari presentar proves en contra seu que permeten sostindre una altra veritat diferent de la presumida.

http://definicion.de/presuncion/



                                                                  Requena Soler, Àngela.        Grup W

Promulguen acte legislatiu de reforma a la justícia penal militar

http://www.ambitojuridico.com/BancoConocimiento/N/noti-121228-06_(promulgan_acto_legislativo_de_reforma_a_la_justicia_penal_militar)/noti-121228-06_(promulgan_acto_legislativo_de_reforma_a_la_justicia_penal_militar).asp?Miga=1&IDobjetose=14084&CodSeccion=84

Acte legislatiu: Un acte legislatiu és l'acte pel qual s'aprova una llei. Les lleis a Espanya, i segons la Constitució, només poden ser Orgàniques, per a assumptes molt importants, que han de ser aprovats per majoria absoluta, en 1a volta, i amb majoria simple en 2a. Les Lleis Ordinàries, són lleis que el Parlament dóna a l'Executiu perquè l'òmpliga de contingut, són 'remisiones en blanco'. I finalment estan les Lleis que pot emetre en Executiu: Lleis que s'emeten en cas d'excepció o catàstrofes i que per la seua urgència no es pot esperar al Legislatiu, però que El Govern ha d'informar-lo els 30 dies d'emeses. I els Reials Decrets: que són lleis per al funcionament intern de l'Executiu. Poden ser Reials Decrets si ho firma tot el Consell de Ministres o simplement un Decret Ministerial, si només afecta inclús Ministeri. En ambdós casos ha d'anar referendada pel Rei.

http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20081027140506AACc8YD


Dret Internacional Humanitari: El Dret internacional humanitari (DIH) és l'agrupació de les distintes normes, majoritàriament reflectides en els Convenis de Ginebra, en 1949 i els protocols addicionals que tenen com a objectiu principal la protecció de les persones que no participen en hostilitats o que han decidit deixar de participar en l'enfrontament. Document original de la Primera Convenció de Ginebra. Les distintes normes del Dret internacional humanitari pretenen evitar i limitar el patiment humà en els temps de conflictes armats. Estes normes són d'obligatori compliment tant pels governs i els exèrcits participants en el conflicte com pels distints grups armats d'oposició o qualsevol part participant en el mateix. El DIH al seu torn, limita l'ús de mètodes de guerra i l'ocupació de mitjans utilitzats en els conflictes, però no determina si un país té dret a recórrer a la força, tal com ho establix la carta de Nacions Unides.

http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_internacional_humanitario



Llei estatutària Aquelles que la Constitució establix taxativament. Tenen una categoria superior a les altres classes de lleis i s'establix un tràmit especial per a la seua expedició per la seua importància jurídica. Per a la seua aprovació requerix majoria absoluta i revisió prèvia per part de La Cort Constitucional.

http://www.camara.gov.co/portal2011/preguntas-frecuentes/166-ique-son-las-leyes-estatutarias




                                                              Requena Soler, Àngela.      Grup W

Apropiació indeguda: és un delicte recollit en el Còdi Penal, en l'article 252 incluit dins del capítol de les defraudacions, castigat amb pena de presó de sis mesos a quatre anys, als que en perjudici d'un altre s'apropiaren o distragueren diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble o actiu patrimonial que haja rebut en depòsit, comisió o administració, o per qualsevol altre títol que produisca obligació d'entregar-los o tornar-los, o negaren haver-los rebut. Quan la quantitat de l'apropiat excedisca de quatre-cents euros. Aquesta pena  s'impondrá en la seua mitat superior en el cas de depòsit necessari o miserable.

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo10-1995.l2t13.html
Diari "Levante", Dijous 4 de Octubre 2012. Article: Criminalizar a los funcionarios

Comparecència en un judici: conegut també com a Ius Postulandi, és la capacitat per a demanar en judici: és el conjunt de requisits que habiliten a una persona per a formular peticions davant d'un tribunal. 

http://es.scribd.com/doc/18178935/la-comparecencia-en-juicio
Diari "El País", Dilluns 26 de Novembre 2012. Article: Los catalanes castigan el plan de Mas

Estat Autonòmic: constitueix un Estat unitari que se descentralitza en ents que poden arribar a tindre poder legislatiu propi i inclus competències similars o fins a superiors a les d'un Estat federat.

Existeixen diferents tipus d'Estat autonòmic: amb diferents tipus de regions autónomas; amb regions autònomes iguals però amb diferents competencias assumides; amb regions autònomes i regions no autònomes que segueixen sotmeses  al poder central.

http://www.derechoconstitucional.es/2012/02/estado-regional-o-autonomico.html
Diari "El País", Dilluns 26 de Novembre 2012. Article: Los catalanes castigan el plan de Mas, La aventura es la aventura. 

Candel Romero, Iris. Grup W

El socialisme valencià proposa un Estat sense províncies i amb nacions

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/29/actualidad/1356817214_526811.html

principi de subsidiarietat: En el marc de les competències compartides per la Comunitat i els Estats membres, el principi de subsidiarietat, consagrat en el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, defineix les condicions en què la Comunitat té una prioritat d'acció pel que fa als Estats membres.

L'Acta Única Europea introdueix el principi de subsidiarietat en l'art. 130 R del T.C.E.E. (cal advertir que el canvi terminològic a favor de TCE no es produeix fins al Tractat de la Unió Europea), el paràgraf quart habilitava l'activitat de la Comunitat en el sector del medi ambient «en la mesura que els objectius previstos [... ] puguen aconseguir millor condicions en el pla comunitari que en el dels Estats membres aïlladament considerats ». El Tractat de la Unió Europea suposa un punt d'inflexió, ja que augmenten d'una manera exponencial les competències de la Comunitat Europea (ara ja sí), naixent, a més, la Unió Europea que abasta no només el pilar comunitari sinó també el pilar de la política exterior i la seguretat comuna-segon pilar-i el pilar dels assumptes de justícia i interior-tercer pilar-. Com contrapès a aquest nou i radical apoderament de la Comunitat, els Estats membres donen abast general al principi de subsidiarietat. En efecte el T.U.E. estableix l'apartat segon de l'art. 3.b (actual art. 5.2) T.C.E. que «en els àmbits que no siguin de la seva competència exclusiva, la Comunitat intervindrà, d'acord amb el principi de subsidiarietat, només en la mesura que els objectius de l'acció pretesa no puguin ser assolits de manera suficient pels Estats membres, i, per conseqüència, puguen aconseguir millor, a causa de la dimensió o als efectes de l'acció contemplada, a nivell comunitari ».

Bibliografia:

http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/principio-de-subsidiariedad/principio-de-subsidiariedad.htm

http://circa.europa.eu/irc/opoce/fact_sheets/info/data/how/characteristics/article_7148_es.htm

                                                           Fet per Silvia López Guijarro                Grup V

La conquesta del carrer

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/28/actualidad/1356695789_584268.html

ànim de lucre: Pot definir-se com «intenció o voluntat d'obtenir guany, profit o utilitat d'una cosa» o «intenció d'obtenir un avantatge patrimonial directe (un increment de patrimoni) com a correlat de l'apoderament de les coses alienes», podent també definir-se en sentit ampli com «propòsit d'enriquiment, guany econòmic, profit o avantatge» incloent els supòsits en què es tinga mòbil de liberalitat, pura beneficència o ànim contemplatiu.

Un sector del pensament jurídic entén l'ànim de lucre amb laxitud, identificant-lo amb el propòsit d'obtenir qualsevol benefici d'índole material o espiritual, mentre que un altre sector doctrinal, més estricte entén que aquest avantatge patrimonial ha de consistir en l'apropiació de la cosa aliena. La jurisprudència i la doctrina majoritària l'entenen en sentit ampli, com animus lucri faciendi gratia és a dir, considerant-lo com «propòsit d'enriquiment, guany econòmic, profit o avantatge».

malversació: delicte que cometen les autoritats o funcionaris que sostrauen o consenten que un tercer sostraga cabals o efectes públics que tenen al seu càrrec.

malversació de diners públics; (malversació de cabals públics): Recull un tipus bàsic i un altre per omissió, a les que atorga el mateix tractament, consistint la primera a sostraure els cabals o efectes públics que l'autoritat o funcionari públic tinga a càrrec seu per raó de les seves funcions, caracteritzant la malversació passiva pel fet que l'autoritat o funcionari públic consent la substracció dels esmentats cabals o efectes públics per part d'un tercer.

Subjecte actiu només pot ser l'autoritat o funcionari públic definit a efectes penals en l'article 24 del Codi Penal. El verb nuclear típic està constituït per «sostraure», que s'ha d'equiparar al terme «apropiar», en aquest sentit, el mateix article exigeix ​​que la sostracció es realitze amb ànim de lucre, el que suposa el desig d'incorporar els béns al patrimoni propi o de tercer.

Bibliografia:

http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/animo-de-lucro/animo-de-lucro.htm

http://www.lexjuridica.com/diccionario.php

http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/malversacion-de-caudales-publicos/malversacion-de-caudales-publicos.htm

Fet per Silvia López Guijarro                           Grup V

Lluita contra rellotge per a evitar l'abisme fiscal.

http://www.lasprovincias.es/rc/20121230/economia/lucha-contrarreloj-para-evitar-201212300352.html

http://www.elmundo.es/america/2012/12/30/estados_unidos/1356861621.html

Abisme fiscal: És un retall del gasto públic i una pujada d'impostos que entren en vigor l'1 de gener. El terme 'precipicio fiscal' va ser creat pel president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, en una compareixença en el Congrés.
L'abisme fiscal existix perquè als Estats Units el Congrés (que està format pel Senat i la Cambra de Representants) ha d'aprovar el nivell d'endeutament de l'Estat. El Congrés aprova un nivell màxim i, quan este s'aconseguix, aprova un altre.

El PSOE plantea una reforma de la Constitución para una España federal

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/29/actualidad/1356814724_523858.html

Una reforma constitucional suposa la modificació de la Constitució d'un Estat. La Reforma Constitucional té com a objecte una revisió parcial d'una Constitució i la substitució d'una o diverses de les seues normes que no modifiquen l'estructura i principis fonamentals del text Constitucional. En els països amb sistemes de 'Constitución rígida' o 'semirígida', les reformes constitucionals requerixen d'un procediment especial, divers a què utilitza per a l'aprovació de les lleis ordinàries. En ella es coneixen tres mecanismes per a canviar o modificar quelcom dins de la seua constitució, estos són: Esmena, Reforma i Constituent. A Espanya, no obstant això, es reconeixen dos formes: un procediment ordinari i un altre agreujat (este últim per a diversos articles de major rellevància constitucional)

Un estat federat o entitat federativa és, en una de les seues accepcions, l'entitat subnacional en que es dividix una federació. Es caracteritza per ser una porció de territori els habitants de la qual es regixen per lleis pròpies, encara que sotmesos en certs assumptes a les decisions del poder federal central. Generalment, els estats subnacionals antecedixen al nacional, la qual cosa dóna coherència al sistema federal. És a dir, és una unitat delimitada territorialment que en unió d'altres entitats conformen a una nació. En els sistemes federals les entitats poden participar en les activitats governamentals nacionals i actuar unilateralment, amb un alt grau d'autonomia, en les esferes autoritzades en la constitució, inclús en relació amb qüestions decisives i, en certa manera, en oposició a la política nacional, ja que els seus poders són efectivament irrevocables.
El PSOE aposta per una àmplia reforma de la Constitució per a donar cabuda a un Estat federal que supere les limitacions que té l'actual Estat de les Autonomies, mantenint la indissoluble unitat de la nació espanyola.
Per a impulsar eixe projecte, el president de la Junta d'Andalusia i del PSOE, José Antonio Griñán, presentarà en la segona setmana de gener un document en què aposta per una Espanya federal com a punt de trobada entre posicions recentralitzadores i tendències independentistes. La proposta ha sigut elaborada per catedràtics i professors de Dret Constitucional i Financer, junt amb distints exdirigents socialistes.

Es possible que els articles que es vagen a reformar siguen els del Títol III, que fan referència a les Comunitats Autònomes (Art. 137 al art. 158).

España, segundo inversor en Bolivia y objetivo de sus expropiaciones

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/30/economia/1356868029.html

Expropiación: consiste en la transferencia coactiva de la propiedad privada desde su titular al Estado, mediante indemnización, concretamente, a un ente de la Administración Pública dotado de patrimonio propio. Puede expropiarse un bien para que éste sea explotado por el Estado o por un tercero.

Nacionalización: recuperación de una empresa extranjera (no nacional) al dominio del estado.

España es el segundo inversor mundial en el estado boliviano (sólo superado por EEUU ) gracias a la presencia de empresas como Repsol, principalmente, o Iberdrola, cuyas filiales de distribución de electricidad fueron expropiadas ayer por el Gobierno de Bolivia.
Las inversiones de Repsol constituyen casi el 80% de la inversión española.
El Gobierno de Evo Morales ha nacionalizado cerca de 20 empresas de hidrocarburos, electricidad, cemento y minas, entre otros sectores.

Tanto el Gobierno Español como la propia Iberdrola han lamentado la decisión y han reclamado una justa indemnización.

Un llarg recorregut per a frenar els desnonaments

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/29/valencia/1356805949_404593.html

Definicions:

Desdonament: és una diligència duta a terme en la secció d'execució d'un juí i que consistix a desallotjar els inquilins o arrendataris d'un bé immoble per a donar-ho en possessió del propietari legítim. Veure també desdonament exprés al ser una nova reforma que permet desnonar més ràpidament

Embargament: en el dret, es coneix com a embargament a la conservació, custòdia i confiscació, per indicació d'un jutge, d'allò que pertany a una persona. En este cas, l'embargament és una declaració realitzada per la via jurídica que modifica un dret de propietat perquè la persona complisca amb una obligació de caràcter pecuniari. L'embargament pot ser preventiu o executiu, d'acord amb les característiques de la sentència judicial.

La Llei Hipotecària que regula el mercat hipotecari a Espanya és el Decret de 8 de febrer de 1946. A més d'esta Llei està vigent, entre una altra normativa la Llei 2/1981 de 25 de març i la Llei 41/2007 de 7 de desembre que modifica a l'anterior.

Bibliografia: http://www.derecho.com/c/Desahucio ; http://definicion.de/embargo/ ; http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/lh.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/26/espana/1356531844.html

Exhumació:Acció d’exhumar, de traure de la sepultura un cadáver o restes d’humans

Autorització judicial: Acte per el qul una autoritat judicial autoritza, per exigència de la llei per suplir la negativa al consentiment que hauria de donar una persona a un altra, que aquesta realitce uns determinats actes de disposició sobre béns o drets propis

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/26/actualidad/1356528400_868417.html

Audiéncia nacional: L'Audiència Nacional té la seua seu a Madrid i és un òrgan jurisdiccional únic a Espanya amb jurisdicció en tot el territori nacional, constituint un tribunal centralitzat i especialitzat per al coneixement de determinades matèries que atribueix Llei. Va ser creada en virtut de Reial Decret Llei 1/1977 (BOE de 5 de gener de 1977).

Tribunal Suprem: El Tribunal Suprem té la seua seu a Madrid i és un òrgan jurisdiccional únic a Espanya amb jurisdicció en tot el territori nacional, constituint el tribunal superior en tots els ordres (civil, penal, contenciós-administratiu i social), llevat del que disposa en matèria de garanties i drets constitucionals, la competència correspon al Tribunal Constitucional.

Prisió: Establiment carcelari on estan privats de la llibertat determinades persones per disposició judicial. La duració o el caràcter són variables depenent el pais

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/29/espana/1356751597.html

Indult:és la remisió o perdo total, per acte del poder executiu d’una pena judicialment imposta. Té com a destinatari a un subjecte individual  i determinat, és personal

 http://cit.iec.cat/DJC/default.asp

http://www.definicion-de.es/?s=deligencia+

http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Tribunal_Supremo?Template=cgpj/ts/principal.htm

http://es.thefreedictionary.com/senado

http://www.drleyes.com/page/diccionario_juridico/significado/I/1546/INDULTO

Rubalcaba 'recorrerà tot' el que faça Madrid per a privatitzar la sanidad

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/28/espana/1356702682.html

Definicions:

Privatitzar: Convertir o fer passar una empresa,un bé o una activitat del sector públic al sector privat.

Bibliografia: http://www.wordreference.com/definicion/privatizar

Los jutges perden sis dies de permís i tindran suplents de forma 'excepcional'

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/29/espana/1356771536.html

Definicions:

Reglament: Per reglament s'entén qualsevol disposició jurídica de caràcter general i amb valor subordinat a la Llei dictada per l'Administració, en virtut de la seua competència pròpia. El que significa que la norma reglamentària, a l'estar sotmesa jeràrquicament a la Llei, encara que siga posterior no pot derogar o modificar el contingut de les normes amb rang de llei i, al contrari, estes tenen força derogatòria sobre qualsevol reglament.

El Ministeri de Justícia: és el Departament ministerial responsable a Espanya de preparar, dirigir i executar la política del Govern en matèria de Justícia.

Bibliografia: http://www.derechoconstitucional.es/2012/02/concepto-de-reglamento.html ; http://www.consumoteca.com/servicios-publicos/justicia/ministerio-de-justicia

La tasa para ricos de Hollande, inconstitucional

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/29/internacional/1356776434.html


El Gobierno francés tendrá que reinventar la medida estrella del programa electoral de François Hollande, la polémica tasa del 75% para los contribuyentes más ricos, después de que el Consejo Constitucional, formado por un grupo de juristas encargados de velar por que se cumpla la Carta Magna, haya censurado este sábado la medida al considerar que va contra esta Ley.

La iniciativa el pilar de su proyecto fiscal de "esfuerzo justo", que pretende hacer pagar a los contribuyentes que más tienen.

El consejo también cree que "rompe la igualdad de los contribuyentes"
Como el impuesto se aplica por individuo, una persona soltera que cobre un millón de euros tendrá que abonar la tasa, mientras que en un núcleo familiar formado por una pareja, si sus miembros ganan 800.000 euros cada uno, no estarán obligados a pagarla, aunque juntos superen el millón y medio de euros.

Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)

Els funcionaris menjaran en menys temps i tindran menys 'moscosos'


A partir de l'1 de gener, els funcionaris menjaran en menys temps, tindran menys dies per assumptes propis, veuran limitat el seu absentisme laboral i podran gaudir millor les seves vacances. Aquestes són les novetats que aquest dissabte detalla el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), en les noves instruccions sobre jornada i horaris de treball dels empleats de l'Administració General de l'Estat.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/29/economia/1356769654.html


El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE): és el diari oficial de l'Estat espanyol on es publiquen les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

http://www.consumoteca.com/familia-y-consumo/consumo-y-derecho/boe

Rajoy obri una altra reforma de pensions

DECRET LLEI: Disposició de caràcter legislatiu que, sense ser sotmesa al òrgan adequat, es promulga per el poder executiu, en virtut d'alguna excepció circumstancial o permanent, prèviament determinada.

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/28/actualidad/1356726565_464918.html

Bibliografia 

http://www.lexjuridica.com/diccionario/p.htm

Carromero torna a Espanya per complir la seva condemna, de ben segur fora de presó

http://www.20minutos.es/noticia/1689396/0/carromero/pena-prision/espana/

 condemna: Càstig que s'imposa a qui ha comès una falta o un delicte

http://www.wordreference.com/definicion/condena

Carromero aterra a Madrid per a complir la condemna en Espanya

Centre penintenciari: fa a les penitenciàries o als establiments i règims penintenciaris.

Delicte d'homicidi imprudent: El delicte d'homicidi en el dret modern consisteix en la privació antijurídica de la vida d'un ésser humà independentment de la seva edat, sexe, raça o condicions socials.

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/12/29/actualidad/1356752814_700840.html

Bibliografía:

http://www.lexjuridica.com/diccionario/p.htm

http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/homicidio/homicidio.htm

"Rajoy demana comprensió i justifica les seves reformes per evitar la fallida d'Espanya"

Dèficit, segons el Diccionario de economía y finanzas: "Del llatí "deficit", tercera persona del singular del present d'indicatiu de "deficere", faltar. Situació inversa a la de supeávit, i que expressa una diferència negativa entre l'haver-hi i el deu; i en l'administració pública entre ingressos i despeses, dèficit públic, per mesurar el qual s'apliquen diferents ràtios, especialment el que ho relaciona amb el PIB."

Balança de pagaments, segons el Diccionario de economía y finanzas: "(Del llatí "bilanx bism" dos i "lanx", plat".) La balança de pagaments és l'estat comparatiu dels ingressos i dels pagaments (o entrades i sortides) d'una economia nacional per tots els conceptes de mercaderies (importacions i exportacions); de servei (nolis, assegurances, turisme, etc.); de transferències (remeses d'emigrant, donacions, etc.); de capital a llarg termini (inversions directes en empreses, en borsa, en immobles, crèdits, etc.); i de capital a curt termini (moviments monetaris). El tancament de la balança de pagaments pot llançar un excedent que es tradueix en l'alça de les reserves internacionals o una insuficiència que es reflecteix en la disminució de les reserves o en un major endeutament."

Impost sobre el valor afegit, segons Diccionario de economía y finanzas: "És l'impost indirecte que grava el consum i que s'exigeix en ocasió de les transaccions, lliuraments de béns i prestacions de serveis que es realitzen en l'activitat empresarial o professional (així com en les importacions), de manera que en cadascuna de les fases solament recaigui sobre el "valor afegit" en la mateixa, per a això es descompta l'impost suportat en les compres (inputs). Grava únicament el valor afegit en cada fase dels processos de producció i distribució. L'IVA, ha aconseguit la seva major difusió a l'ésser d'obligada aplicació per als països membres de la Comunitat Europea. S'introdueix un cert grau de progressivitat, gravant menys els béns i serveis de més ampli i necessari consum familiar."

Impost sobre la renda de les persones físiques, segons el Diccionario de economía y finanzas. "Amb l'apel·latiu de general, a Espanya, va ser creat en 1964, substituint a la contribució sobre la renda de 1932. Posteriorment, es va desenvolupar en la reforma fiscal Fuentes/Ordóñez de 1978, suprimint els impostos de producte, i incorporació a la seva base imposable els increments i les disminucions de valor, a més d'altres guanys, del capital. La base imposable de l'IRPF, la integren tots els ingressos del contribuent, i després de les deduccions oportunes per arribar a la base liquidable, s'aplica a aquesta -per a l'obtenció de la quota tributari- tipus impositius de caràcter progressiu que graven més que proporcionalment els successius intervals de renda". 

Prima de riesgo, segons la pàgina web "actualidadpyme.es": "És el sobre preu que paga cada país per finançar-se dins dels mercats, comparant-ho amb un altre país. A Espanya per tant, pertanyent a l'Eurozona, seria la diferència entre el que paga per finançar-se als mercats en comparació d'Alemanya. Prenent sempre com a referència el bo a 10 anys. El risc del país serà major com més gran sigui la remuneració que hagi de pagar als inversors per comprar el seu deute; la rendibilitat que hagi d'oferir el deute públic perquè els inversors tinguin confiança a adquirir el seu deute".

Bibliografía:

1. Actualidad Pymes. ¿Qué es la prima de riesgo? Consultat a 29 de desembre de 2012. URL: http://www.actualidadpyme.es/que-es-la-prima-de-riesgo/

2. Cué, Carlos E. Rajoy comprensión y justifica sus reformas para evitar la quiebra de España. ELPAIS.COM. Consultat a 29 de desembre de 2012. URL: http://politica.elpais.com/politica/2012/12/28/actualidad/1356678234_848173.html

3.Grupo de investigación eumednet. Enciclopedia Multimedia Interactiva y Biblioteca Virtual de las Ciencias Sociales, Económicas y Jurídicas. Consultat a 29 de desembre de 2012. URL: http://www.eumed.net/cursecon/

4. Tamames, Ramón y Gallego Santiago. Diccionario de economía y finanzas. Alianza Editorial. Madrid (1996)

"Bankia val un 89% menys que el dia del seu debut en Borsa"

FROB, segons la seua pàgina web, "FROB.ES": El Fondo de Reestructuració Ordenada Bancària és una entitat de Dret Públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats. El FROB té per objecte gestionar els processos de reestructuració i resolució de les entitats de crèdit.

ACCIÓ, segons el Diccionario de economía y finanzas: Cadascuna de les parts en què està dividida el capital escripturat d'una societat anònima. Poden ser nominals o al portador, podent diferenciar-se en sèries diferents pel seu valor nominal o pel contingut dels seus drets. La tinença d'accions faculta a participar preferentment en les successives ampliacions de capital, a entrar en el repartiment dels guanys (dividends), a percebre part del patrimoni resultant en cas de liquidació de la societat, i a votar en la junta general d'accionistes quan es posseeix el mínim que els estatuts exigeixen per a l'exercici de tal dret. Les accions de les empreses que compleixen certs requisits, són objecte de cotització i compravenda en la Borsa. poden ser "ordinàries" i quan ens les emeses normalment; "nominatives", quan en l'acció figura el nom del seu propietari; "al portador", quan no figura en elles directament el propietari, i la forquilla de l'acció és considerat excepte prova en contrari, el legítim propietari; "amb cosina" quan són emeses a un preu superior al nominal; "alliberades" quan el subscriptor no desemborsa quantitat alguna, emetent-se a càrrec de les reserves de l'empresa de lliure disposició; i "sindicades" quan existeix una associació entre tots o part dels accionistes, "sindicat d'accionistes", amb uns pactes, establerts, entre els quals solen estar el de no poder vendre les accions durant un període determinat, o haver de demanar permís al Consell, o que els altres socis tinguin dret de tempteig. 

MERCAT CONTINU, segons el Diccionario de economía y finanzas: En Borsa, el sistema de negociació interconnectat de diferents mercats que funcionen sense interrupció al llarg de tot el seu horari operatiu. A Espanya es va introduir amb la Llei de reforma del mercat de valors de 1988. Des de 1994, divideix cada jornada en dues fases denominades període d'ajust i sessió oberta.

Bibliografía:

1. Efe. Bankia vale un 89% menos que el día de su debut en Bolsa. ELMUNDO.es Consultat a 28 de desembre de 2012. URL: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/28/economia/1356685372.html

2.Fondo de Reestructuración Ordenada Bancària. Naturalesa i objecte. FROB. Consultat a 28 de desembre de 2012. URL: http://www.frob.es/general/creacion.html

3. Tamames, Ramón y Gallego Santiago. Diccionario de economía y finanzas. Alianza Editorial. Madrid (1996)

Absolt l'únic jutjat pel 'caso Magnitski'

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/12/28/actualidad/1356708760_669224.html

Definicions:

Absolució: El concepte d'absolució descriu el fet d'absoldre, un verb que referix a l'acció de desposseir de responsabilitat penal a qui haja sigut acusat d'un cert delicte o, quan es tracta d'un procés civil, a no considerar les pretensions incloses en una demanda. En un sentit més general, pot dir-se que absoldre és deixar a algú lliure de càrrecs o obligacions.

Sanció: és l'aplicació d'algun tipus de pena o castic a un individu davant de determinat comportament considerat inapropiat, perillós o il·legal. En este sentit, el concepte de sanció pot ser entés de dos maneres distintes, encara que semblants i connectades entre si. Estos dos sentits són, bàsicament, el jurídic i el social, comptant cada una amb elements particulars:

Bibliografía: http://www.definicionabc.com/social/sancion.php ; http://definicion.de/

"El promotor de la festa del Madrid Arena surt de presó després de dipositar la fiança"

Presó provisional, segons la web "definicionlegal.com": "Mesura cautelar extraordinària acordada pel jutge de privació de llibertat d'un detingut mentre s'instrueix la causa".

Mesures cautelars, segons la web "definicionlegal.com": "Previsions que la llei permet anticipar per garantir l'efectivitat dels drets que puguin reconèixer-se en la sentència definitiva que es dicti en el futur en finalitzar el procés o bé per raons d'urgència".

Bibliografía:

1. Barroso, F. Javier, "El promotor de la fiesta del Madrid Arena, libre tras pagar 200.000 euros." ELPAIS.COM. Consultat el 28 de desembre de 2012. URL: http://politica.elpais.com/politica/2012/12/28/actualidad/1356686208_085437.html

2.Es desconeix l'autor de la pàgina, "Definición Legal", consultat el 28 de desembre de 2012. URL: http://www.definicionlegal.com/

La fiscalía ordena agotar la investigación en los casos de bebés robados

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/26/actualidad/1356533376_965961.html

PRESCRIPCIÓN: Por ella y con las condiciones determinadas por la ley, se adquiere el dominio y demás derechos reales (prescripción adquisitiva) y también se extinguen del mismo modo los derechos y acciones por el transcurso del tiempo y los plazos establecidos normativamente. 

http://www.lexjuridica.com/diccionario.php

CAS PALAU. EL PAÍS, diumenge 23 de desembre de 2012

contracte:

1. Pacte o conveni, oral  o escrit, entre parts que s'obliguen sobre materia o cosa determinada i al compliment del qual podem ser compelides. 

2. Document que recolleix les condicions d'aquest conveni.

http://lema.rae.es/drae/?val=contracte

 

investigació judicial: conjunt de sabers interdisciplinaris i accions sistemàtiques integrades per a arribar al coneixement d'una veritat relacionada amb el fenòmen delictiu.

http://investigacionjyc.blogspot.com.es/2011/05/concepto-de-investigacion-criminal.html

 

imputat: dit d'una persona contra qui es dirigeix un procés penal.

http://lema.rae.es/drae/?val=imputado

 

fiança: presentar davant el jutge persona o bens que queden obligats al pagament en cas de faltar el principal a la seua obligació.

http://lema.rae.es/drae/?val=fianza

 

 

 

 

avantprojecte/ norma/defender

IU es compromet a estudiar l'avantprojecte d'ordenació territorial en defensa dels interessos dels municipis

IU es compromet a estudiar l'avantprojecte d'ordenació territorial en defensa dels interessos dels municipisEl procurador i coordinador general d'IU en CyL, José María González, ha valorat la presentació de l'avantprojecte de Llei d'Ordenació, Serveis i Govern de Castella i Lleó, una norma que s'ha compromès a estudiar per defensar els interessos dels municipis de la Comunitat.

http://www.europapress.es/castilla-y-leon/noticia-iu-compromete-estudiar-anteproyecto-ordenacion-territorial-defensa-intereses-municipios-20121227200614.html


avantprojecte: primera redacció succinta d'una llei, programa, etc.
http://www.wordreference.com/definicion/anteproyecto

norma :f1 Regla d'obligat compliment   2.Precepte jurídic
http://www.wordreference.com/definicion/norma

denfensar : Sostenir una idea o causa contra l'opinió aliena
http://www.wordreference.com/definicion/defender

legislatura

La tisora ​​penja sobre la nòmina de 14 alcaldes


L'alcalde de Huelva, Pedro Rodríguez (PP), era el que percebia el sou més alt-el 2010 cobrava 97.182 euros anuals-, encara que des de l'anterior legislatura s'ha baixat la seva assignació en dues ocasions fins als 67.892 euros anuals. En el cas de l'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, la major part del suelola percep per ser senador ja que va renunciar a cobrar dos sous públics.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/27/espana/1356606962.html


legislatura: Període de temps que transcorre des que es constitueix un òrgan legislatiu fins que es dissol:
http://www.wordreference.com/definicion/legislatura

El jutge Andreu rebutja tornar a empresonar a Gao Ping i a la seua cúpula

Definició.

Recurs de súplica. Recurs no devolutiu que s´interposa davant del mateix òrgan que va dictar la resolució judicial amb la finalitat pel recurrent que siga reformada la resolució recorreguda. S´interposa contra providències no susceptibles d´apel·lació i cassació.

Enllaç.

http://politica.elpais.com/politica/2012/12/20/actualidad/1356002835_646871.html

Bibliografia.

"Diccionari Jurídic Bàsic" Mónica Ortiz Sànchez , Virginia Pérez Pino, Editorial Tecnos.

 

El Poder Judicial creu que el TC “matizará” la pujada de taxes

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/26/valencia/1356550569_622600.html

Definicions:

Govern: el vocable govern fa menció al desenrotllament d'un poder de l'Estat y/o a la conducció dirigencial en general. Segons la teoria, es definix com a govern a l'organisme que, segons reconeix la Constitució, assumix les responsabilitats del poder executiu i concentra el poder polític per a conduir a una determinada societat. Generalment, està integrat per un President o Primer Ministre i una certa quantitat de Ministres, Secretaris i altres funcionaris.

Poder judicial: és aquell poder de l'Estat que, de conformitat a l'ordenament jurídic, és l'encarregat d'administrar justícia en la societat, per mitjà de l'aplicació de les normes jurídiques, en la resolució de conflictes.

Tribunal constitucional: és l'intèrpret suprem de la Constitució. Únic en la seua orde i amb jurisdicció en tot el territori nacional, exercix les competències definides en l'article 161 de la Constitució. El Tribunal Constitucional és independent dels altres òrgans constitucionals i està sotmés només a la Constitució i a la seua Llei Orgànica. Les competències del Tribunal es relacionen en l'art. 161 de la Constitució, desenrotllades en l'art. 2.1 de la seua Llei Orgànica. Es tracta d'una enumeració oberta, amb expressa previsió que el Tribunal coneixerà de les altres matèries que li atribuïsquen la Constitució o les lleis orgàniques.

Col·legi d'advocats: és una entitat de dret públic que agrupa als llicenciats en Dret (advocats) , organitzats principalment per a tractar assumptes referents a l'exercici de la seua professió. Generalment s'ocupa de fomentar la participació dels advocats en el sistema legal per mitjà de la intercessió de reformes, el patrocini de projectes d'investigació i la regulació de la normativa professional. A vegades els col·legis d'advocats també duen a terme l'administració dels exàmens reglamentaris, que s'exigixen per a l'admissió de nous aspirants que vagen a exercir la carrera de dre

Bibliografía: http://definicion.de/;  http://www.definicionesde.com/e/poder-judicial/ ; http://www.tribunalconstitucional.es/es/tribunal/competencias/Paginas/Competencias.aspx