-Excarceració: alliberament judicial del qual estava empresonat o pres.

-Al·leguen: al·legar és citar, portar un a favor del seu propòsit algun fet, dit, exemple, etc., com a prova, disculpa o defensa.

-Recursos: acció que concedeix la llei a l'interessat en un judici per reclamar contra les resolucions, davant del jutge que les va dictar o davant un altre.

-Prorrogà: l'acció de prorrogar significa ampliar, allargar la durada d'alguna cosa durant un temps determinat.

-Il·legalment: és contrari a la llei.

-Detenció: privació de la llibertat, captura.

-Comparèixer: presentar-se un en algun lloc, cridat o convocat per una altra persona o d'acord amb ella.
 
-Audiència Nacional: tribunal de justícia d'un territori.


 http://politica.elpais.com/politica/2012/11/30/actualidad/1354266163_385148.html

fonts de suport: http://www.definicionabc.com
                         http://www.wordreference.com


 

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/28/valencia/1354104741_531634.html

Delicte de falsedat en document públic: perquè un document públic sigui considerat alterat s'han de complir els següents requisits:

- Faltar a la veritat de la narració d'uns fets concrets.

- Simular un document, totalment o parcialment.

- Alterar el document en alguna de les seves parts o en els seus elements essencials.

- Que apareguin en el document persones a les que se'ls atribueix en un acte i que no l'han realitzat. O se'ls atribueixi manifestacions que tampoc han fet.

La sanció per aquests actes, estan tipificades en l'article 390 i 391 del Codi penal. S'estableix en aquests articles que incórrer en el delicte de falsificació de documents públics serà penat amb penes de presó de 2 a 6 anys. A més d'una multa de sis a dotze mesos i la suspensió de sou i feina entre 6 mesos a 1 any.

Prevaricació, consisteix que, un funcionari públic o autoritat, en l'exercici del seu treball, conscientment i de forma injusta, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu.

Com en el cas de la falsedat de documents públics també apareix en el Codi penal. S'estipula l'article 405 de CP, que se li multés de 3 a 8 mesos, amb l'afegit de la suspensió de sou i feina, entre 6 mesos i 2 anys.

Fonts de suport:

-           http://iabogado.com/guia-legal/delitos-y-faltas/las-falsedades/lang/es

-           http://www.legaltoday.com/practica-juridica/penal/penal/el-delito-de-prevaricacion

-           Código Penal y leyes penales especiales, editorial; Aranzadi, 2006.

Los jueces egipcios se rebelan contra el decreto absolutista de Mursi.

 

El presidente egipcio ha establecido que todas sus decisiones sean "inapelables y definitivas" ante la ley

El Poder Judicial: es uno de los tres poderes del Estado, el cual y en conformidad con el ordenamiento jurídico vigente, se encarga de administrar la justicia en la sociedad a través de justamente la aplicación de normas jurídicas en los conflictos que se susciten. En tanto, el poder judicial se encuentra encarnado por diversos órganos jurisdiccionales o judiciales, tales como juzgados, tribunales, los cuales ejercen la potestad jurisdiccional y gozan de imparcialidad y autonomía, en los casos ideales, claro está, porque lamentablemente es una realidad que no siempre esta autonomía es real, aún existiendo la división de poderes.


  Se llama decreto a aquella decisión que emana de autoridad competente en aquella materia que es de su incumbencia y que se hará pública en las formas prescriptas. Llamado también decreto ley, se trata de un tipo de acto administrativo, generalmente procedente del Poder Ejecutivo, el cual detenta un contenido normativo reglamentario por lo cual su rango es jerárquicamente inferior a las leyes.


http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/los-jueces-egipcios-rebelan-contra-decreto-absolutista-morsi-2257790


Bibliografia:
http://www.definicionabc.com/derecho/poder-judicial.php#ixzz2DRWlz3kO Desde Definicion ABC: http://www.definicionabc.com/politica/decreto.php#ixzz2DRXMe9vn

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/11/24/actualidad/1353773978_388818.html

violència de gènere: és la violència dirigida a les dones. És perquè els agressors consideren que no es mereixen cap dret, respecte i que a més no tenen capacitat de decisió.

Llei integral contra la violència de gènere; LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. Causa de l'augment de la violència de gènere aquests últims anys, es va crear i aprovar aquesta llei. Es pretén amb ella proporcionar una resposta a la violència que s'exerceix sobre les dones. A més busca:

- Conscienciar i educar sobre la violència de gènere.

- Aconseguir la igualtat i la dignitat humana.

- Sensibilitzar

- Prestar a les víctimes i als seus fills menors d'edat, ajuda econòmica, legal i psicològica.

Aquesta llei abasta diversos àmbits jurídics: tant el penal com el civil. Sense oblidar que està reconegut en la Constitució espanyola, no només el dret a la vida, sinó en l'article 9.2 CE, quan diu que cal adoptar mesures d'acció positiva per a la defensa dels drets.

Font de suport; http://www.boe.es/boe/dias/2004/12/29/pdfs/A42166-42197.pdf

Llibertat condicional

Llibertat condicional: És la possibilitat que té un condemnat d'acabar de complir la pena privativa de llibertat, fora de la presó, gaudint d'una llibertat relativa, controlada, per anar adaptant-se a la vida extra-carcerària gradualment, i intentar reinserir a la societat.

Font de la definició: http://derecho.laguia2000.com/derecho-penal/libertad-condicional

Font de la notícia: http://www.rtve.es/noticias/20121116/fiscalia-se-opone-libertad-condicional-del-etarra-viguri-camino/574995.shtml

Cadena perpètua

Cadena perpètua: Condemna mitjançant la qual, el reu o condemnat se li imposa la pena de passar la resta de la seva vida a la presó. A Espanya la cadena perpètua no està prevista en el Codi Penal, la pena més gran que pot imposar a Espanya és de 30 anys de presó.

Font de la definició: http://www.derecho.com

Notícia extreta de: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/22/internacional/1353606685.html?a=1ec765ef4f0e038a9910e200b4798de0&t=1353623806&numero=

 - Reforma: recurs promogut en un procés penal que es resol pel mateix jutge que va dictar la resolució.

- Llei: norma jurídica general dictada pel Parlament.

- Norma: la regla social o institucional que estableix límits i prohibicions al comportament humà.

- Denúncia: acte pel qual es posa en coneixement de l'autoritat competent la imminència o perpetració d'un fet que es considera delictiu. La denúncia pot fer-se verbalment o per escrit.

- Jurisprudència: estudi de les experiències del dret, a través dels seus errors i sentències dictats pels tribunals, l'observança és obligatòria per a nous casos de la mateixa modalitat, assumint com a font davant situacions semblants.

- Sentències: resolució que es pronuncia sobre el litigi del procés posant fi a la instància. / Part darrera del procés judicial, per la qual el jutge ha de resoldre amb rellevància jurídica el conflicte d'interessos, aplicant amb criteri lògic el dret que correspon a cada cas concret per la resolució de la controvèrsia.

- Coacció: és la força compulsiva d'un individu o de l'Estat per fer complir un mandat. / Força o violència emprada contra una persona per obligar-la a fer o dir alguna cosa.

-Jutges: persona investida d'autoritat jurisdiccional, qui decideix en un procés la solució que se li ha de donar al litigi plantejat. Qui en representació d'estat, resol els conflictes suscitats entre els particulars.


 http://www.lavanguardia.com/politica/huelga-general/20121114/54355204645/huelga-general-debate-reforma-ley-35-anos.html


Bibliografia: http://www.librejur.com/descargas/diccionario.pdf

http://www.abc.es/espana/20121119/abci-secretarios-judiciales-protestas-201211191733.html

Los Secretarios Judiciales son funcionarios públicos que constituyen un Cuerpo Superior Jurídico, único, de carácter nacional, al servicio de la Administración de Justicia, dependiente del Ministerio de Justicia, y que ejercen sus funciones con el carácter de autoridad.
Los Secretarios Judiciales desempeñarán sus funciones con sujeción al principio de legalidad e imparcialidad en todo caso, al de autonomía e independencia en el ejercicio de la fe pública judicial, así como al de unidad de actuación y dependencia jerárquica en todas las demás que les encomienden la Ley Orgánica del Poder Judicial y las normas de procedimiento respectivo, así como su reglamento orgánico.

http://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/es/1215197355992/EPublico/1215326600957/DetallePerfil.html

rechazo a la ley de tasas judiciales

http://www.europapress.es/nacional/noticia-psoe-reitera-absoluto-rechazo-ley-tasas-judiciales-conduce-justicia-ricos-pobres-20121119174607.html

 

 

La tasa Judicial fue impuesta mediante el artículo la Ley 53/2002, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social en los órdenes jurisdiccionales civil y contencioso-administrativo, mediante la realización de actos procesales.

su pago corresponde a todo aquel que promueva el ejercicio de la potestad jurisdiccional a pesar de las siguientes exenciones:

 

 

1º.- Exenciones Objetivas:

- La interposición de demanda y la presentación de posteriores recursos en materia de sucesiones, familia y estado civil de las personas.

- La interposición de recursos contencioso-administrativos y la presentación de ulteriores recursos en materia de personal, protección de los derechos fundamentales de la persona y actuación de la Administración electoral, así como la impugnación de disposiciones de carácter general.

 

2º.- Exenciones subjetivas. Están, en todo caso exentos del pago de la tasa:

-Las entidades sin fines lucrativos que hayan optado por el régimen fiscal especial de la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, de régimen fiscal especial de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo.

-Las entidades total o parcialmente exentas en el Impuesto sobre Sociedades.

-Las personas físicas.

-Los sujetos pasivos que tengan la consideración de entidades de reducida dimensión de acuerdo con lo previsto en la normativa reguladora del Impuesto sobre Sociedades.

 

 

 

 http://www.microsoft.com/business/es-es/content/paginas/article.aspx?cbcid=276

http://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp

Matrimonio homosexual

El Tribunal Constitucional desestima el recurso interpuesto contra la Ley por la que se modifica el Código Civil en materia de derecho a contraer matrimonio

El Tribunal Constitucional desestima el recurso interpuesto contra la Ley 13/2005, por la que se modifica el Código Civil en materia de derecho a contraer matrimonio. Ha sido ponente el Magistrado Pablo Pérez Tremps. La Sentencia ha recibido los votos particulares discrepantes de los Magistrados Ramón Rodríguez Arribas, Andrés Ollero Tassara y Juan José González Rivas y el voto particular concurrente del Magistrado Manuel Aragón Reyes

http://cosaspracticas.lasprovincias.es/desahucios-requisitos-desalojo-moratoria/

http://cosaspracticas.lasprovincias.es/desahucios-requisitos-desalojo-moratoria/

Desnonaments: moratòria de dos anys, escassa i discriminatòria

El Govern ha aprovat un Decret Llei on s’acorda una moratòria de dos anys en el pagament de la quota hipotecària. Tot i així, des de diferents sectors com jutges i entitats la qualifiquen d’insuficient.


El Govern ha aprovat el Decret Llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris. Després de dies de reunions, el decret s’aprova finalment sense l’acord entre govern i principal grup de l’oposició.
El Decret estableix una moratòria de dos anys des de la seva publicació, en els quals no procedirà el desnonament que s’hagi acordat tant judicial com extrajudicialment en els casos que afectin els col·lectius més vulnerables.
En virtud del decret, cal que siguin rendes inferiors a 3 vegades l’indicador públic de renda d’efectes públics (uns 19.164€ l’any), que sigui habitatge habitual i que sigui l’únic habitatge en propietat que té el deutor i, a més, que es pugui acreditar la situació de vulnerabilitat, que s’estableix en alguna de les situacions següents:

• Famílies nombroses.
• Unitat familiar monoparental amb dos fills a càrrec.
• Unitat familiar amb un menor de 3 anys.
• Unitat familiar amb un discapacitat a càrrec amb una discapacitat acreditada superior al 33%, situació de dependència o malaltia que impedeixi l’activitat laboral.
• Unitat familiar en què el deutor hipotecari estigui en situació d’atur i hagi exhaurit la seva prestació.
• Unitat familiar en què visquin una o més persones unides amb el titular de la hipoteca o amb el seu cònjuge per un vincle de parentiu fins el tercer grau, i que, a més, es trobin en situació de discapacitat, dependència o malaltia que impedeixi l’activitat laboral.
• 
  
• Unitat familiar en què existeixi una víctima de la violència de gènere.

Des de molts àmbits de la societat civil, es qualifica el text com un Decret que arriba massa tard i amb mesures escasses i discriminatòries. Així ho han manifestat des de les diferents plataformes d’afectats, com els jutges i les entitats del Tercer sector.

Des del món judicial, es critica el fet que segueixi sense modificar-se la Llei d’enjudiciament civil i la Llei hipotecària ja que els jutges continuen sense marge de maniobra front a la normativa actual per poder actuar. A més, es denuncia el fet que existeixen ja molts supòsits que quedaran fora de la norma.
Des de diferents entitats dels Tercer Sector Social també es critica la norma per arribar massa tard i ser un text escàs i amb uns criteris discriminatoris i insuficients per a la realitat social que des de fa anys s’està vivint a Espanya.
En concret des de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH), es continua amb la iniciativa de presentar un escrit per sol·licitar la suspensió de tots els procediments d’execució hipotecària que es trobin actualment als jutjats.
Serà el proper dilluns 19 de novembre quan es farà la presentació dels escrits als jutjats i es donarà difusió de la carta per tal que tots aquells afectats puguin sumar-se a la sol·licitud.


Definicions:

Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.<sup>[1]

Enllàç:http://ca.wikipedia.org/wiki/Desnonament


Moratòria

Enllços d'interés d' aquest terme:http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ACerca&profile=default&search=morat%C3%B2ria&fulltext=Search&searchengineselect=mediawiki</sup>

 
 

Com funcionen les entitats religioses?

 Les entitats religioses són entitats sense ànim de lucre que es troben regulades a la Llei de Llibertat Religiosa 7/1980, de 5 de juliol. Aquestes entitats tenen particularitats respecte a d’altres tipus d’associacions.

 

Una entitat religiosa és aquella associació sense ànim de lucre, formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa. Espanya, al tractar-se d’un estat declarat aconfessional poden haver-hi entitats de totes aquelles religions reconegudes pel propi Estat.
Les entitats religioses, pel fet de la seva pròpia naturalesa, s’han d’inscriure al Registre d’associacions religioses, que està regulat pel Decret llei 149/1981, de 9 de gener, el qual regula l’organització i funcionament del mateix.
Com a conseqüència de les particularitats d’aquest tipus d’associacions, hem volgut tractar aquest tipus d’entitats a Xarxanet, mitjançant la publicació de tres recursos (un jurídic i dos econòmics) on s’informa àmpliament de la constitució, inscripció i fiscalitat de les mateixes.
L’objectiu d’aquests recursos és poder lliurar informació útil per totes aquelles persones que estiguin interessades en constituir o formar part d’una entitat religiosa, així com per assessorar en el funcionament de totes aquelles entitats ja constituïdes.


Definició entitat ( genèric ):

Una entitat és un organisme compost per diversos membres que desenvolupa una funció associativa que justifica la seva formació.
Aquest ens, pot ser tant un col·lectiu de socis individuals, com un grup d'empreses o associacions diverses que s'uneixen. La idea d'una entitat és unir en una mateixa institució diferents persones, tant físiques com jurídiques i dotar-les d'un únic ens que, ja que les agrupa, respon millor als seus objectius i defensa més eficaçment els seus interessos.


Enllaços:
http://xarxanet.org/juridic/noticies/com-funcionen-les-entitats-religioses
http://ca.wikipedia.org/wiki/Entitat



 

Jutge d'instrucció i Recurs

Jutge. Funcionari amb l’autoritat i la responsabilitat de presidir un tribunal, intentar fer judicis i sentències judicials. Els jutges de pau no pertanyen a la carrera judicial, i exerceixen el seu càrrec  a xicotetes localitats amb limitades funcions jurisdiccionals.

Jutge de primera instància o d’instrucció.  Jutge ordinari d’un partit o districte, que coneix en primera instància dels assumptes civils no comesos per la llei als jutges municipals, i en matèria criminal dirigeix la instrucció dels sumaris.

Recurs. Impugnació d’un acord o resolució per qui es considera perjudicat, a fi que, en raó als motius al·legats es reforme la resolució, bé per l’òrgan que la va dictar o per el superior.

http://www.levante-emv.com/castello/2012/11/18/juzgado-emplaza-diputacion-supuestas-anomalias-oposiciones/952746.html

Bibliografia: http://www.lexjuridica.com/diccionario.php

¿qué es la mayoría absoluta? ¿qué es necesario para conseguir un escaño?

¿qué es la mayoría absoluta?

En derecho, la mayoría absoluta, es cuando se consigue la mitad más uno de los escaños en una de las cámaras. No hay que confundirla con la mayoría simple,ya que esta es la mayoría entre los asistentes a una votación, y la absoluta es la mitad más uno del total existente.Un  ejemplo, a la hora de: elaborar, modificar, o suprimir una Ley Orgánica, necesitamos una votación por mayoría absoluta.

¿Mediante que medio se consiguen los escaños? 

Para que nuestros «representantes»,consigan sus correspondientes escaños, necesitan los votos de sus ciudadanos. Y, ¿qué es un voto?. El voto es una acto personal mediante el cual elegimos de forma libre e independiente a nuestros representantes.

http://politica.elpais.com/politica/2012/11/17/actualidad/1353186124_694676.html

Los jueces destapan la “arbitrariedad” del decreto de Rajoy sobre desahucios.

http://politica.elpais.com/politica/2012/11/16/actualidad/1353099253_599725.html

Los jueces destapan la “arbitrariedad” del decreto de Rajoy sobre desahucios.
Moratoria : aplazamiento del pago de una deuda vencida. Es un estado de vencimiento del plazo original pactado de un acuerdo.
 

Real decreto: es una norma jurídica con rango de reglamento que emana del poder ejecutivo (el Gobierno) en nombre del Rey de España y en virtud de las competencias prescritas en la Constitución. No obstante, no hay que confundir el contenido con la forma de aprobación: los actos que emanan del Consejo de Ministros adquieren la forma de real decreto (que es, por tanto, la forma en que se reviste el acto), pero no todo real decreto es un reglamento (ello dependerá del contenido).

En cualquier caso, el real decreto se sitúa en el orden de prelación de las normas jurídicas inmediatamente después de las normas con rango de Ley y antes de la orden ministerial. Su diferencia con la primera es que emana del poder ejecutivo y no del poder legislativo. Su diferencia con la segunda es que el real decreto precisa para su adopción de la aprobación del Consejo de Ministros exclusivamente, mientras que la orden ministerial puede establecerse por parte de un solo ministerio.

Tanto los reales decretos como las órdenes ministeriales integran la potestad reglamentaria de la Administración Pública. Los reglamentos, en virtud del principio de jerarquía normativa, no pueden contradecir lo dispuesto en las leyes y la Constitución prohíbe que regulen una serie de materias que reserva a la ley.

Bibliografia : http://es.wikipedia.org/wiki/Real_decreto
http://www.wordreference.com/definicion/moratoria

La Policía cierra una página web de ideología neonazi y detiene a su creador

La Policía ha clausurado una página web de ideología neonazi, en la que se difundían mensajes de contenido xenófobo y racista, y ha detenido a su creador, Miguel Ángel B.A., de 32 años, como presunto autor de un delito contra los derechos fundamentales y otro de apología del genocidio. Según ha informado la Jefatura Superior de Policía, el detenido creó una web de ideología neonazi, a imitación de una página americana vinculada al Ku Klux Klan, donde difundía mensajes de contenido xenófobo y promovía ideas a favor del genocidio. Las pesquisas llevadas a cabo han permitido la clausura de la página y en los registros practicados los agentes han intervenido numeroso material relacionado con el movimiento 'skinhead'. Según las investigaciones, que comenzaron a primeros de año, la web había sido creada en Estados Unidos siguiendo la estela de otra página de ideología neonazi americana vinculada al Ku Klux Klan. Tras once meses de investigación, los agentes llegaron hasta una cuenta de correo electrónico en la que terceras personas podían contactar con la página investigada para pedir información y material publicitario. Todos los indicios apuntaban hacia un joven que pertenecía a colectivos afines al movimiento 'skinhead' neonazi, según la Policía, que averiguó que las conexiones a la web se realizaban desde dos puntos ubicados en Madrid, uno perteneciente a una empresa y el otro desde un domicilio del barrio de Ciudad Lineal, que eran los lugares de trabajo y residencia del detenido. Con los correspondientes mandamientos judiciales, los investigadores procedieron a la entrada y registro de ambos inmuebles, donde intervinieron gran cantidad de material informático y documental relacionado con la ideología neonazi. A falta de un examen más exhaustivo, la Policía ha constatado las conexiones del detenido con formaciones políticas y asociaciones internacionales de carácter radical y de extrema derecha de países como Francia, Italia, Noruega y Suecia. Los agentes encontraron una bandera y diversa documentación, como panfletos y pegatinas de la asociación juvenil ligada a la extrema derecha a la que, al parecer, perteneció el autor de los asesinatos de Oslo el pasado mes de julio de 2011. Las investigaciones han sido llevadas a cabo por el grupo 30 de la Brigada Provincial de Información, perteneciente a la Jefatura Superior de Policía de Madrid. Definició de "genocidi" És un fet delictiu que consta a exterminar un col·lectiu humà amb l'intenció de fer desaparèixer el grup al que forma part. És el grau més extrem de violència intergrupal i dels procesos de neteja ètnica. EL genocidi està considerat com un delicte internacional que pot ser jutjat pels organismes competents en la matèria.

El  Poder Judicial nega novament als jutges el dret 

a la vaga

El Consell General del Poder Judicial ha negat novament als jutges el dret a la vaga. La comissió permanent de l'òrgan de govern dels magistrats va acordar la setmana passada denegar la fixació de servicis mínims en la judicatura per a la vaga general de matí convocada pels sindicats. La petició havia partit de l'associació progressista Jutges per a la Democràcia. El Consell explica en un comunicat que no hi ha base legal perquè els magistrats facen ús d'eixe dret: 'El exercici de l'hipotètic dret de vaga de Jutges i Magistrats manca en el moment actual de suport normativo'.

El Consell ha acordat la decisió per unanimitat, com ja va fer el passat mes d'octubre de 2009. Llavors el ple va contestar a la pretensió de les associacions de parar els jutjats espanyols en protesta per l'embós judicial. I ho va fer subratllant que era competent per a avaluar si els jutges poden anar o no a la vaga, i advertint de que vetlaria per que els jutges acudiren a treballar i compliren la seua comesa jurisdiccional per a no trencar 'el dret a la tutela judicial efectiva' que empara els ciutadans.

Jutges per a la Democràcia ha difós un comunicat en el que mostra el seu suport a la vaga general convocada per a demà i critica que els 'sacrificios' que s'exigixen a la majoria de la població no s'estenen als 'sectores més privilegiados' perquè les grans empreses, les entitats bancàries i les grans fortunes seguixen sense realitzar aportacions tributàries en termes semblants a altres països del nostre entorn.

L'associació de jutges compartix en un comunicat les raons dels sindicats per a convocar la desocupació general i anuncia que assumiran la 'autorregulación' de la càrrega de treball establida pel Consell davant de la negativa d'este òrgan de regular els servicis mínims.

Definició del concepte "Poder Judicial"

Poder judicial: El poder judicial és un poder de l'Estat encarregat d'administrar la justícia en la societat, per mitjà de l'aplicació de les normes jurídiques. En la resolució de conflictes. Per 'Poder', en el sentit de poder públic, s'entén a l'organització, institució o conjunt d'òrgans de l'Estat, que en el cas del Poder Judicial són els òrgans judicials o jurisdiccionals: jutjats i tribunals, que exercixen la potestat jurisdiccional, que sol gaudir d'imparcialitat i autonomia.

57 detinguts i 14 ferits en les primeres hores de la vaga general

La vaga general del 14 de novembre, convocada pels sindicatoscontra la política 'suicida' de Mariano Rajoy, ha tingut un seguiment 'masivo' durant el matí, segons UGT i CC OO. Ho han xifrat entre el 82% i el 90% dels treballadors. Els índexs de consum d'energia, un bon indicador del seguiment de la vaga, reflectixen un suport menor que el passat 29-M i més en línia amb el 29-S de 2010. La gran indústria ha parat massivament. Per sectors, els sindicats han subratllat que la vaga està tenint un efecte poderós en la siderúrgia, química, automòbil i construcció. I en el transport el seguiment ha sigut massiu, respectant els servicis mínims. El Govern ha destacat que la jornada transcorre 'sin grans alteraciones'. Almenys 57 persones han sigut detingudes en distints punts d'Espanya en relació amb la vaga, segons la Direcció General de la Policia. Hi ha hagut fins al moment almenys 14 ferits, cinc d'ells membres de la Policia. A València, la policia ha detingut a les 7.40 a deu membres d'un piquet que tallaven una avinguda, després d'un altercat en què un agent ha resultat ferit. A Tarragona, un conductor ha sigut detingut després d'atropellar a un piquet, un dels membres del qual ha resultat ferit. A Madrid, la central d'abastos,Mercamadrid, ha estat quasi paralitzada, i a primera hora del matí els autobusos de les cotxeres de la capital que cobrixen els servicis mínims han eixit sense problemes, fortament escortats per la policia. Normalitat en l'aeroport de Barajas. La Gran Via han sigut cortada al tràfic i centenars de manifestants han invadit la calçada. Molts comerços de la gran artèria madrilenya romanen tancats. La central d'abastiments de Barcelona, Mercabarna, també ha estat quasi paralitzada, i els partits polítics catalans -a excepció del PP- no faran campanya electoral durant esta jornada de vaga.

Definición del concepto "vaga general y relació amb els ferits"

Una vaga general o desocupació general és una vaga que afecta simultàniament totes les activitats laborals. La vaga general és convocada pel moviment sindical -sindicats i centrals obreres- i dirigida al conjunt de treballadors. La convocatòria i participació en la vaga general pot dirigir-se exclusivament a la classe treballadora o ser més àmplia i afectar altres sectors i organitzacions socials com a estudiants, parats o desocupats, jubilats, podent rebre suport de sectors no tradicionals del moviment obrer quan les reivindicacions afecten tot el conjunt social: reconversions econòmiques, reconversió industrial, deslocalització d'empreses, depressions, crisis econòmiques i financeres. A més cal afegir que estes vagues provoquen en multitud ocasions ferits com podem veure reflectit en esta notícia.

El Suprem confirma la indemnització de sis milions a les víctimes de l'Iac- 42

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada per L'Audiència Provincial de Saragossa al novembre de 2010 contra l'aerolínia ucraïnesa Um Air, la contractista Chapman Freeborn i l'asseguradora Busin Joint d'indemnitzar amb 6,2 milions d'euros als familiars dels 62 militars morts en l'accident del Yak-42 el 26 de maig de 2003. Així finalitza judicialment el primer dels tres processos oberts sobre la tragèdia.

El Ministeri de Defensa, dirigit llavors pel popular Federico Trillo, (ara ambaixador a Londres) , va encomanar al seu dia l'execució del transport a l'agència Namsa, dependent de l'OTAN, que al seu torn, subva contractar Chapman Freeborn, que finalment, va encarregar el transport a la ucraïnesa UM Air. Un dels interrogants no resolts del terrible accident és precisament per quina Defensa va contractar el vol de volta d'Afganistan dels 62 militars espanyols a través de Namsa quan fer-ho amb Air Europa era més barat i segur. Defensa va pagar 149.000 euros per aquell vol, però la companyia que finalment ho va operar, després de cinc subcontractes que van passar per Alemanya, Rússia, Turquia, Líban i Ucraïna, només va rebre 38.442.

Esta és la segona sentència ferma del Suprem relacionada amb la tragèdia. La primera, de març de 2010, va ser la confirmació de la condemna imposada per l'Audiència Nacional contra el general Navarro i els comandants Ramírez i Sáez a 1,5 anys de presó per falsedat documental en les identificacions errònies de 30 de les 62 víctimes mortals.

Definició dels conceptes subratllats

El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional d'Espanya que es troba en la cúspide del Poder Judicial. És el tribunal superior en tots els ordes, excepte allò que s'ha disposat en matèria de garanties constitucionals la responsabilitat dels quals descansa en el Tribunal Constitucional, alié al Poder Judicial.

Les Audiències Provincials són tribunals de justícia que tenen la seua seu en la capital de la província i exercixen la seua jurisdicció sobre tota ella. Estos òrgans judicials, coneixen d'assumptes civils i penals i s'estructuren en seccions formades per tres o quatre magistrats.

La sentència és una resolució judicial dictada per un jutge o tribunal que posa fi al litigi (civil, de família, mercantil, laboral, contenciós- administratiu, etc.) o causa penal. La sentència declara o reconeix el dret o raó d'una de les parts, obligant a l'altra a passar per tal declaració i complir-la. En dret penal, la sentència absol o condemna a l'acusat, imposant-li la pena corresponent.

Cas Alcàsser

En el periòdic Levante, el diumenge 11 de novembre de 2012 apareix una notícia sobre el cas de les víctimes d'Alcàsser en la pàgina 44- 45. Ja només en el titular de la notícia menciona termes jurídics: "El jutge i el fiscal d'Alzira del jutjat encarregat de la instrucció del triple crim analitza què dia venç la prescripció per a dictar l'autor d'arxiu sobre Antonio Anglés".

• Instrucció: diligències practicades pel jutge instructor per a investigar la comissió d'un delicte, persones que han intervingut, i garantir les resultes del juí. Fase preparatòria del procés penal.

• Prescripció: per ella i amb les condicions determinades per la llei, s'adquirix el domini i la resta de drets reals; i també s'extingixen de la mateixa manera els drets i accions pel transcurs del temps i els terminis establits normativament.

D'altra banda al llarg de tota la notícia he trobat altres com:

• Sumari: conjunt d'actuacions encaminades a preparar el juí criminal fent constar la perpetració dels delictes amb les circumstàncies que puguen influir en la seua qualificació, determinar la culpabilitat i previndre el castic dels innocents.
  
  [...]el sumari deixa clar que en triple crim només estaven implicats [...]

• Veredicte: resposta que en jurat dóna sobre un fet de causa civil o criminal, a les preguntes formulades pel tribunal.
  
  En la secció segona de l'Audiència de València va fer públic el 5 se setembre el seu veredicte en el procés contra [...]

He emprat un diccionari jurídic per buscar aquestos temes.

Vaga General a Europa (14-N)

Com que demà és la primera vaga internacional del segle XXI, aprofite per:

- Definir el concepte de vaga general: acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'un territori consistent en deixar de treballar i manifestar-se al carrer per a aconseguir un objectiu econòmic o polític

A més del concepte de vaga laboral tradicional on deixen de treballar els treballadors, una concepció nova sobre les vagues generals (davant els atacs a l'estat de benestar, entre altres motius) és augmentar els seus límits arribant a ser vagues socials; afegint-se la vaga de consum o la vaga d'estudiants. És a dir, anar més enllà de les reivindicacions laborals. 

- Indicar que és un dret constitucional com podem comprovar en el punt 2 de l'article 28 de la Constitució espanyola dins del capítol Drets i llibertat: Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que regule l'exercici d'este dret establirà les garanties que calguen per a assegurar el manteniment dels serveis essencials a la comunitat.

El reial-decret 17/1977 de 4 de març és la llei que regula l'exercici d'aquest dret, i es troba dins de les lleis polítiques de l'estat en l'apartat de Desenvolupament de drets i llibertats. 

http://www.ara.cat/economia/general-arrencara-laturada-transport-nocturn_0_809919139.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/4054870/20121113/vaga-general-lausteritat-dambit-europeu.html

Denegació de llicència per inscripció en el Registre de parelles de fet

Denegació de llicència per inscripció en el Registre de parelles de fet

Data: 13/11/2012 [11:46] h.

Origen: Redacció NJ

La resolució objecte de recurs establix com a conclusió que la falta de previsió en la LOPJ i en el RCJ d'este tipus de llicència per als integrants de les unions de fet, junt amb la seua previsió només per al cas de matrimoni (art. 373.1 de la LOPJ) , no permet concedir esta llicència als primers i que no es pot concedir tampoc per l'aplicació analògica del règim legal establit per al cas de matrimoni, perquè per a això hauria d'existir una situació d'anàloga significació que la jurisprudència constitucional i civil ha rebutjat de manera constant. Davant d'això, l'única conclusió ajustada a dret és la desestimació del recurs.

Ha de tindre's en compte l'acord de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial de 10 de maig de 2011 que establix que: la possibilitat de gaudi de llicència per raó de matrimoni en virtut de la inscripció en el Registre autonòmic de Parelles de Fet no es troba prevista legalment ni en la Llei Orgànica del Poder Judicial ni en el Reglament de la Carrera Judicial, els quals només es referixen a la llicències per raó de matrimoni, tampoc resulten aplicables en sentit extensiu amb este fi els preceptes que, tant en la Llei Orgànica del Poder Judicial com en el Reglament de la Carrera Judicial es desenrotllen les llicències per raó de matrimoni.

La resolució objecte d'estudi menciona la doctrina constitucional que des de temps arrere determina que, no resulten equivalents el matrimoni i la convivència extramatrimonial sent possible per això que, el legislador, dins de la seua amplíssima llibertat de decisió, deduïsca raonablement conseqüències de la diferent situació de partida. En la mateixa línia s'ha mantingut la jurisprudència del Tribunal Suprem que ha vingut ha establir expressament absència d'analogia entre ambdós realitats.

No cal parlar de tracte desigual que justifique l'aplicació de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i hòmens.

Es reconeix que el Reglament de Carrera Judicial 2/2011 que incorpora mesures de conciliació de la vida familiar en què expressament equipara la figura del cònjuge amb la de membre de parella de fet, és d'acord amb la doctrina constitucional, ja que quan equipara les dites situacions ho fa només en relació a la conciliació de la vida personal i familiar amb la professional.

Per tot això es procedix a la desestimació del recurs contenciós administratiu.

Existència de vot particular que considera entre altres coses que, la llicència per raó de matrimoni regulada en l'article 373.1 de la LOPJ, mereix ser valorada com una mesura destinada a conciliar la vida personal i professional, perquè la seua finalitat és oferir al beneficiari de la mateixa un temps per a dedicar-ho als preparatius que requerix un canvi en la vida personal tan transcendent com ho és l'inici d'una convivència estable de parella.

Definició del concepte "doctrina constitucional"

Procés constitucional és l'expressió usada, en la doctrina constitucional, per a referir-se al procés instituït per la mateixa constitució d'un Estat, la finalitat de la qual és defendre l'efectiva vigència dels drets fonamentals o garanties constitucionals que este text reconeix o protegix, fent efectiva l'estructura jeràrquica normativa establida. La doctrina constitucional hi ha estés a coincidir en el canvi del terme 'garantía constitucional' pel més complet terme de 'proceso constitucional', basat en la noció de 'Jurisdicción Constitucional' que va postular el jurista italià Mauro Capelletti. S'identificava la Jurisdicció Constitucional com la potestat que tenien els jutges i tribunals de pronunciar-se sobre temes constitucionals. Esta potestat no l'atorguen als jutges les lleis que regulen la seua funció sinó que, a diferència de les seues facultats normals, és atorgada per la mateixa Constitució.

El dijous es debat en Ple el dictamen sobre la reforma de la Llei Orgànica del Codi Penal en matèria de lluita contra el frau

Data: 12/11/2012 [10:54] h.    Origen: Congrés dels Diputats

Dijous que ve, dia 15 de novembre, el Ple del Congrés dels Diputats debatrà el dictamen elaborat per la Comissió de Justícia sobre el projecte de Llei Orgànica de reforma del Codi Penal en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social.

 Al tractar-se d'una proposta de modificació de Llei Orgànica, el dictamen de Comissió sobre este projecte de llei necessita el respatler de la majoria absoluta de la Cambra abans de continuar la seua tramitació en el Senat.

A continuació, la Cambra Baixa debatrà les esmenes de totalitat al projecte de llei de declaració del Parc Nacional de les Cimes de la Serra de Guadarrama; i al projecte de Llei Orgànica mesures d'eficiència pressupostària en l'Administració de Justícia, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial. En el cas que es rebutge la seua devolució al Govern, ambdós projectes continuaran la seua tramitació en les comissions corresponents.

Finalment, el Congrés votarà la proposta de Teresa Jordà com a portaveu del Grup Mixt en la Comissió de Control dels Crèdits destinats a Gastos Reservats, d'acord amb la Resolució de la Presidència sobre secrets oficials, d'11 de maig de 2004.

Estos punts es debatran el dijous, ja que el Ple comença el dilluns, dia 12 de novembre, amb el debat del projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2013, que es prolongarà el dimarts i el dimecres.

Definició del conceptes subratllats:

Una Llei Orgànica és aquella que es requerix constitucionalment per a regular certes matèries. S'oposen o distingixen de la llei ordinària a nivell de competències. Habitualment per a l'aprovació de lleis orgàniques són necessaris requisits extraordinaris com per exemple, majoria absoluta o qualificada. En els països on hi ha este escaló intermedi entre la Lleis ordinàries o comuns i la Constitució, és normal que es limite l'aplicació de les lleis orgàniques a una sèrie de matèries concretes (a este també se li denomina 'reserva de Llei orgánica'). El fonament d'esta limitació és doble:

-Obligar a la regulació amb àmplia majoria parlamentària de certes matèries molt sensibles.

-Evitar eixa regulació, que és molt més difícil de modificar, en un altre tipus de matèries més canviants i que necessiten de més flexibilitat en la seua regulació.

En Dret comparat, l'antecedent jurídic més immediat de les lleis orgàniques es troba en el Dret francés, en particular en la Constitució francesa de 1958, que va establir un escaló intermedi entre la norma constitucional i les lleis ordinàries.

Frau: Engany que es fa a un per a procurar-se un avantatge en detriment d'ell.

Un codi penal és un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un Estat, és a dir, les lleis o un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: açò és, que no existisquen normes penals vigents fora del compen Els codis penals, en un cert sentit, busquen plasmar l'ius puniendi, la facultat sancionadora de l'Estat. D'esta manera, l'Estat mateix a través del legislador, busca evitar l'aplicació de penes arbitràries, ja que només pot ser sancionada penalment una conducta quan esta es consigna expressament en el mateix codi penal i amb la sanció que el mateix establix.

Consejo de Gobierno de la Junta de Extremadura contra el art. 75.1 de la Ley Orgánica 14/2007

                                           TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

                                                    Gabinete del Presidente

                                                       Oficina de Prensa

NOTA INFORMATIVA Nº 16/2011

El Pleno del Tribunal Constitucional ha resuelto, por

unanimidad, el recurso de inconstitucionalidad interpuesto por el Consejo de Gobierno de la Junta de Extremadura contra el art. 75.1 de la Ley Orgánica 14/2007, de 30 de noviembre, de reforma del Estatuto de Autonomía de Castilla y León.

La resolución integra será notificada en los próximos días.

Madrid, a diecisiete de marzo de dos mil once.

Ley orgánica: Una Ley Orgánica es aquella que se requiere constitucionalmente para regular ciertas materias. Se oponen o distinguen de la ley ordinaria a nivel de competencias. Habitualmente para la aprobación de leyes orgánicas son necesarios requisitos extraordinarios como por ejemplo, mayoría absoluta o cualificada.

Decisió del TC davant la llei 13/2005

El Tribunal Constitucional avala la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe a Espanya.

Per tant, aquesta decisió del TC reafirma l'article 44 del Codi Civil, que diu: L'home i la dona tenen dret a contreure matrimoni d'acord amb les disposicions d'aquest Codi. 
El matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguen del mateix o de diferent sexe. 
(Paràgraf introduït per la Llei 13/2005, d'1 de juliol, per la qual es modifica el Codi Civil en matèria de dret a contreure matrimoni).

Una xicoteta modificació que implica molt per a la societat: igualtat, llibertat, alegria i vida.