Denegació de llicència per inscripció en el Registre de parelles de fet

Denegació de llicència per inscripció en el Registre de parelles de fet

Data: 13/11/2012 [11:46] h.

Origen: Redacció NJ

La resolució objecte de recurs establix com a conclusió que la falta de previsió en la LOPJ i en el RCJ d'este tipus de llicència per als integrants de les unions de fet, junt amb la seua previsió només per al cas de matrimoni (art. 373.1 de la LOPJ) , no permet concedir esta llicència als primers i que no es pot concedir tampoc per l'aplicació analògica del règim legal establit per al cas de matrimoni, perquè per a això hauria d'existir una situació d'anàloga significació que la jurisprudència constitucional i civil ha rebutjat de manera constant. Davant d'això, l'única conclusió ajustada a dret és la desestimació del recurs.

Ha de tindre's en compte l'acord de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial de 10 de maig de 2011 que establix que: la possibilitat de gaudi de llicència per raó de matrimoni en virtut de la inscripció en el Registre autonòmic de Parelles de Fet no es troba prevista legalment ni en la Llei Orgànica del Poder Judicial ni en el Reglament de la Carrera Judicial, els quals només es referixen a la llicències per raó de matrimoni, tampoc resulten aplicables en sentit extensiu amb este fi els preceptes que, tant en la Llei Orgànica del Poder Judicial com en el Reglament de la Carrera Judicial es desenrotllen les llicències per raó de matrimoni.

La resolució objecte d'estudi menciona la doctrina constitucional que des de temps arrere determina que, no resulten equivalents el matrimoni i la convivència extramatrimonial sent possible per això que, el legislador, dins de la seua amplíssima llibertat de decisió, deduïsca raonablement conseqüències de la diferent situació de partida. En la mateixa línia s'ha mantingut la jurisprudència del Tribunal Suprem que ha vingut ha establir expressament absència d'analogia entre ambdós realitats.

No cal parlar de tracte desigual que justifique l'aplicació de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i hòmens.

Es reconeix que el Reglament de Carrera Judicial 2/2011 que incorpora mesures de conciliació de la vida familiar en què expressament equipara la figura del cònjuge amb la de membre de parella de fet, és d'acord amb la doctrina constitucional, ja que quan equipara les dites situacions ho fa només en relació a la conciliació de la vida personal i familiar amb la professional.

Per tot això es procedix a la desestimació del recurs contenciós administratiu.

Existència de vot particular que considera entre altres coses que, la llicència per raó de matrimoni regulada en l'article 373.1 de la LOPJ, mereix ser valorada com una mesura destinada a conciliar la vida personal i professional, perquè la seua finalitat és oferir al beneficiari de la mateixa un temps per a dedicar-ho als preparatius que requerix un canvi en la vida personal tan transcendent com ho és l'inici d'una convivència estable de parella.

Definició del concepte "doctrina constitucional"

Procés constitucional és l'expressió usada, en la doctrina constitucional, per a referir-se al procés instituït per la mateixa constitució d'un Estat, la finalitat de la qual és defendre l'efectiva vigència dels drets fonamentals o garanties constitucionals que este text reconeix o protegix, fent efectiva l'estructura jeràrquica normativa establida. La doctrina constitucional hi ha estés a coincidir en el canvi del terme 'garantía constitucional' pel més complet terme de 'proceso constitucional', basat en la noció de 'Jurisdicción Constitucional' que va postular el jurista italià Mauro Capelletti. S'identificava la Jurisdicció Constitucional com la potestat que tenien els jutges i tribunals de pronunciar-se sobre temes constitucionals. Esta potestat no l'atorguen als jutges les lleis que regulen la seua funció sinó que, a diferència de les seues facultats normals, és atorgada per la mateixa Constitució.